Ni amb alemany!

Ho vaig veure ahir a les notícies de la tele i també al diari Avui: al Parlament europeu ni amb alemany podem parlar els catalans! Quins nassos!


[@more@]


Resulta que el president del Parlament europeu, en Josep Borrell, ha donat instruccions precises per evitar que es parli en alguna llengua que no sigui oficial.


L’eurodiputat d’ERC, Bernat Joan, ho va probar en pròpia carn quan va intentar dirigir-se al ple d’Estrasburg en l’alemany: el van voler fer callar.

Just abans que li toqués el torn, perfectament previst, al republicà
Bernat Joan, Borrell es va aixecar de la taula i va deixar la
presidència del ple al vice-president portuguès António Costa, també
socialista europeu. Ganes de miccionar? Alguna trucada urgent? No. Sabia que Bernat Joan en faria alguna, com ara parlar en català (ja ho va fer al juliol) i millor encomanar a un altre que faci la feina bruta. Covard? Lleig? Doncs, sí.

Però la sorpresa va venir quan en Bernat Joan comença a parlar… en alemany (la llengua que es parla a Estrasburg, altrament). L’Antonio Costa, amb la lliçó ben apresa i amb ganes de parar els peus a un que parla una llengua no beneïda pel Consell de la UE, li demana que utilitzi una d’aquestes. Estupefacció. Els diputats alemanys comencen a protestar. El tal Costa fent-se l’orni i demanant disculpes, dient que no havia sentit que era alemany. Al final, en Bernat va poder acabar el seu discurs… en alemany.

Per mi, no es tracta només d’un petit incident sense importància. No és que algú hagi volgut aplicar el reglament i prou. (d’altra banda, per aplicar alguna sanció primer cal que hi hagi alguna falta). No. Es tracta que ara no ens deixen ni tan sols fer gestos. Parlar en català al Parlament europeu o al Senat o el Congrés espanyol no està permès. Ja ho sabem. I tots sabem que si algú ho fa, se li retira la paraula o se li demana que no continuí utilitzant-lo o simplement no consta en acta la intervenció. Tan és això. Qui parla en català, gallec o euskera en alguna d’aquestes institucions està fent gestos. Està dient: "La nostra, també és una llengua legítima i volem que sigui reconeguda amb els mateixos drets que les vostres". El que trobo totalment menyspreable, per tant, és que hi hagi aquesta mena d’advertència prèvia entre alguns que els fa saltar a la iugular d’aquell que és susceptible d’utilitzar una d’aquestes llengües no oficials sense, ni tan sols, escoltar abans amb quina llengua s’expressa. És patètic.

Per cert, en Bernat Joan va criticar amb contundència la iniciativa del govern espanyol de demanar per separat la oficialitat del català i del valenciá a la UE.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.