Quan van sortir els euros tothom deia que a la gent gran li costaria molt adaptar-se a la nova moneda, al seu fraccionament, etc. No és el cas de la meva iaia.
[@more@]
La
veritat és que em sembla que ens ha costat a tots i totes
adaptar-nos a l’euro. Jo mateix no me n’acabo de sortir i sovint pregunto a
qui tinc al costat quan fa aquella cantitat en pessetes (la veritat, em
costa fer l’operació de canvi i ho he de preguntar). Tenir la referència del que costa tal cosa en pessetes, m’ajuda.
veritat és que em sembla que ens ha costat a tots i totes
adaptar-nos a l’euro. Jo mateix no me n’acabo de sortir i sovint pregunto a
qui tinc al costat quan fa aquella cantitat en pessetes (la veritat, em
costa fer l’operació de canvi i ho he de preguntar). Tenir la referència del que costa tal cosa en pessetes, m’ajuda.
La meva àvia té 82 anys. Ve de pagès, una dona pencaire des de ben
petita, alegre i salada. Doncs bé, ella des del primer dia que van
sortir els euros es va literalment oblidar de les pessetes. Ara el que
li passa és que li és impossible tenir referències de qualsevol preu en
pessetes. O sigui, que si algú li diu: "Iaia, això són 1.000 pessetes",
ella en demana el preu en euros. Només així s’hi entén. Només en euros troba la referència adequada. I això, des del primer dia ja!
Ho trobo sorprenent. Genial. I la veritat és que no he trobat ningú que li hagi passat o hagi fet el mateix.
