Coneguem la tríada celta.
[@more@]
El triskel és una esvàstica
de tres braços corbats que formen tres espirals en moviment dins un
cercle que les conté; els braços tant poden girar a la dreta (destrògirs) com a l’esquerra (sinestrògirs).
La paraula sembla que procedeix del bretó (tri=tres i askell=ales), tot
i que també podria provenir del greg triskillion (tres cames o potes o
braços, tal vegada).
Fonamentalment, representa
les forces rotatòries del sol, en tot el seu esplendor en el seu moment
més poderós. I se li atribueix un poder protector i profilàctic. El fet
de connotar a través del número tres li obre la porta a múltiples
interpretacions: el cicle de la dona (nena-mare-àvia), el cicle del
temps (passat-present-futur); els tres alements (aire-aigua-terra); les
tres fases solars (nit-matí-vespre); les tres edats
(infància-maduresa-vellesa); els camins evolutius de l’ésser humà
(cos-ment-ànima), etc.
Es
tracta d’un dels símbols espirituals més antics de la humanitat, utilitzat
en moltes cultures, sobretot les celtes i nòrdiques. Pel que sembla, antigament, només els druides
podien portar el símbol sagrat del triskel, mostrant-lo al seu pit com
a talismà; també solien meditar concentrant-se en les formes dels
triskels; el reproduïen en els clars dels boscos, on solien fer els
seus rituals; o el gravaven en pedres, roques, cristalls o en les
escorces dels arbres (sempre vigilant de no danyar-los).
Es diu que si et relaxes i et concentres en aquest
símbol, et sobrevé un estadi de pau interior i tranquilitat. Si és
cert, més d’un caldria que el tingués ben present. I no cal dir noms…
