Tornen els hippies (un altre cop).
[@more@]
Des de l’any 2002 està prenent cos un nou festival d’estiu a Catalunya, el Figa Rock. Els organitzadors han pensat en una proposta volgudament "Alternativa i Independent"; un festival hippie per tots els costats. Almenys, en té uns bons ingredients:
a) El Figa Rock està fet al camp, al món rural, a un poblet minúscul, i segurament encantador que ningú coneix, La Figuerola (Tàrrega) (fotos 1 i 2). I això ja li dóna l’aire que si es fes a Barcelona o a Perelada no tindria. De fet, sembla que pren el to del Senglar rock del principi (sí, el de Prades, al Baix Camp, recordeu?).
b) La segona qüestió d’interès és que és
gratuït i anuncien que defuig l’afany de lucre; per la qual cosa,
sembla que és (o era) deficitari (al menys en l’edició del 2003
anunciaven tenir un dèficit de 13.500 € que en edicions posteriors
-després d’aconseguir subvencions i ajudes d’institucions i
patrocinadors- ja no anuncien).
c) La programació vol foragitar els caps de cartell i les convocatòries massives. Fins ara, veig que han anat combinant
una mica de tot: veterans hippies (foto 3),
joves rockers, poesia, cançó
d’autor, rumba, pop, blues (Pau Riba, Oriol Tramvia, Adrià Puntí,
Màquina!, Comandante Rock, són alguns dels clàssics que hi actuen). Una
mica de poti poti programàtic que suposo que es lliga amb força herba, la calidesa de l’estiu i una bona cerveseta al compàs rítmic dels
melucs.
d) El disseny gràfic, al menys els seus cartells, proposa un descarat estil hippie amb vulves, l’Índia, floretes, maria… 2004, 2003 i 2002
(per cert, el d’enguany val més dir que és una versió del 2002). Aquest
estil es reforça amb el mateix nom del festival que, si bé juga amb el
nom del municipi de La Figuerola, és evident que parla clar i català.
No hi he estat. Espero que els hi vagi bé, francament. Però, en aquests casos, et
preguntes si aquesta fòrmula de la "no-fòrumula" és veritablement això o
bé una manera més de buscar el segell propi i fer-se forat en l’oferta
festivalera. Els hippies sempre retornen. De moment, sembla que amb coherència. Que no la perdin.
En tot cas, i com resa el lema, drugs, sex & rock and roll.
Ostres, quanta nostàlgia, els festivals hippies…
Totes les generacions solen redescobrir el passat. A cada dècada es produeix un revival de la música que es tocava anys enrera. Es redescobreix, i es reescriu.
En tot cas, i com resa el lema: sex & rock and roll (drugs fora, ni veure-les!!)
Tot sembla que retorni si no hi ets ficat. En realitat no ha marxat mai. La bona música no mor mai, sempre hi és, menys visible que quan neix, potser, però és viva. De la música dolenta ningú se’n recorda més.
I pel que fa a les «drugs», potser podríem canviar-ne el concepte. La meva «droga» preferida, per exemple, és el bacallà a llauna amb mongetes seques de ganxet, regat tot amb bon vi negre reserva. Buf, només d’escriure-ho se’m fa la boca aigua. Havent-hi «drogues» d’aquestes no sé com hi ha gent que es pot fotre les marranades que uns espavilats li venen, i cares, a més.
No fa falta gaire furgar massa ni rascar-se massa el cervell per consatatar que 4 anys practicant amb l’exemple demostren per sí sols (sense intenció de demostrar res) que tot això ni te res a veure amb cap festival que es faci per aquí durant els últims 30 anys, ni res aveure amb «buscar-se un lloc dins la oferta festivalera», l’assumpte parla per si sol i falten moltes més iniciatives com aquesta, iniciatives que demostres que encara podem ser una mica menys esclaus del mercat, de les marques, de les convocatories massives i borregues…i que encara hi ha qui es molesta en fer quelcom només per l’interés humà, social, i cultural que comporta. Només cal anar-hi per comprovar-ho, la única manera real de constatar el que dic, és gratuit, més fàcil que això…
Amb això de les drogues… Per mi la millor solució no és il·legalitzar-les sinó fer un consum responsable: que la gent es prengui el que vulgui amb tota la informació a la mà, saben el que es fot i les conseqüències que li pot provocar.. Bé… és una opinió personal.
Uri, en quant a la fòrmula del festival, ja deia en el post que té coherència i espero que us vagi bé. En tot cas, espero que no la perdeu, com altres han perdut, d’aquí la reflexió. Sort.