Pobre senyora Enola. Com debia anar pel carrer després del que va fer el seu fill un dia com avui de 1945?
[@more@]
El coronel Paul Tibbets [en], va batejar amb el nom de la seva mare, Enola Gay [es],
el bombarder B-29 Superfortress des d’on es va llençar la primera bomba
atòmica de la història sobre una població civil. Va ser el 6 d’agost de
1945 a Hiroshima. El projectil, que irònicament va ser batejat com a Little Boy [es],
va matar a l’instant, o posteriorment a conseqüència de la radiació, unes
240.000 persones i va precipitar el final de la Segona Guerra Mundial.
Ben segur que la senyora Enola Gay Tibbets, al
principi, debia estar cofoia que el seu fill Paul l’honorés posant el
seu nom a tot un bombarder nordamericà. Quan jugava al bridge amb les
seves amigues, debia treure el tema, ensenyar fotos de l’avió, explicar
batalletes del seu fill… Mentre plantava tulipes al jardí de casa
seva, segur que somreia pensant en el llustre que feia aquell tros de
bombarder en el cel enemic, amb el seu nom ben pintat sota la cabina.
Però, ho va continuar fent tot això després del que
va passar aquell dia, ara fa seixanta anys? Li va agradar que el seu
nom quedés per sempre més associat a la mort terrible de tanta i tanta
gent innocent? Les amigues, ben segur, la felicitaven i l’animaven.
Però, ho feien amb sinceritat o se la miraven pensant "quina massacre!
No deixaré que cap neta meva es digui mai Enola!"?
Qui sap si tenir el seu nom a l’aparell encara la posava més calenta després de la bomba….
Barbaritats… Mare meva… i posar-li Little Boy a un artefacte que va matar a milers de persones… Ais…
Així, per sempre més ens recordarem de la mare que va parir en Tibbets.