El timbre del proctòleg

El timbre del proctòlegEn què es diferencia un proctòleg d'un ginecòleg?

[@more@]

En l'olor del dit.

Foto via: Jo que cosas aparecen por internet 



Comentaris tancats a El timbre del proctòleg

La caixa de Randi

Cercle de plasmaTanca els ulls i concentra't. canalitza les teves energies. Respira profundament i deixa que tot flueixi. Ara, digues què hi ha dins la caixa.

[@more@]

Hi ha gent cansada de la faràndula paranormal. Jo mateix m'hi incloc. Als EUA -on hi trobes de tot-, hi ha la James Randi Educational Fundation, dedicada a promoure l'escepticisme científic davant aquestes disciplines energètico-còsmico-estelars. Aquesta Fundació va anunciar un repte milionari

L'aposta consistia en comprovar quin d'aquests papanates de la cienciologia de l'esoterisme era capaç d'utiilitzar els seus poders i endevinar el contingut d'una caixa forta, ubicada en l'oficina de la seu que la fundació té a Fort Lauderdale, a l'estat de Florida. Qui fos capaç de saber què hi havia dins la caixa guanyaria un premi d'un milió de dòlars.

Ja us podeu imaginar el reguitzell de vidents i psíquics que van intentar canalitzar les seves energies i visions cap a l'interior de la caixa. Cap se'n va sortir.

En canvi, el reputat criptògraf i profesor de la Universitat de Pensilvània, Matt Blaze, va aconseguir resoldre l'enigma sense que li fos necessari cremar incens ni invocar als difunts.

Des de la Fundació Randi havien publicat en el seu web una mena de criptograma, a fi de poder comprovar amb posterioritat quin era el contingut original del que van introduir en la caixa forta. Era aquest:

0679
4388
66/27
5 -14

Blaze va localitzar en aquesta sèrie de números un protocol bit commitment, on 0-679-43886-6 va resultar ser el codi ISBN del Random House Webster's College Dictionary, on en la seva pàgina 275 (/275) s'hi troba l'entrada "Compact Disc" que és la número 14, començant pel final de la pàgina (-14). I això és, precisament, el que James Randi havia col·locat en la seva caixa forta, un compac disc.

En un gest de gràcia, Blaze va anunciar que, "per aquesta vegada", renunciava al premi (vàlgam Déu!), per l'admiració que li suposa la eina que fa la Fundació Randi. 

Déu anar sobrat. 



1 comentari

Ubuntu

Fons d'Escriptori del meu Ubuntu
asdf[@more@]

Fa uns dies em vaig comprar un nou PC. El vell, era vell, farragós, no tirava prou, la memòria que tenia era del pleistocè i la pantalla ja em feia salts de color grog. Tot plegat, em va obligar a fer la inversió.

El PC nou, però, em va venir amb el Windows XP instal·lat

Feia temps que tenia pensat fer el salt al linux. 



Comentaris tancats a Ubuntu

Ubuntu

Fons de pantalla de l'UbuntuUna persona és persona a raó de les altres persones.

[@more@]

Fa uns dies em vaig comprar un nou PC. El vell, era vell, farragós, no tirava prou, la memòria que tenia era del pleistocè i la pantalla ja em feia salts de color grog. Tot plegat, em va obligar a fer la inversió.

El PC nou, però, em va venir amb el Windows XP instal·lat. Al cap d'uns pocs dies ja m'havien entrat un parell de troians i no paraven d'obrir-se pop-ups emprenyadors. Al costat, hi tenia un CD que algú em va passar un dia. Era el CD d'instal·ació de l'Ubuntu, un sistema operatiu GNU/Linux basat en Debian.

Realment, és sorprenent. La instal·lació va ser senzillíssima. Això sí, em vaig carregar el Windows; simplement el vaig eliminar i vaig sobreescriure l'Ubuntu a sobre. La veritat és que feia temps que en tenia ganes; del Windows, de les seves contínues penjades, dels maleïts virus i troians entrant constantment, n'estava ben fart.

Fer el pas és més senzill del que sembla. I tinc de tot: puc mirar vídeos, editar textos, editar imatges, escoltar música, sincronitzar el meu ipod, navegar per internet, gestionar la meva agenda… Puc fer tot, tot, el que feia abans amb el Windows, però amb l'aventatge que no m'entren virus, no es penja i tot és, a més, gratuït, lliure i… en català! I el trobo més elegant que l'altre!

Val a dir que l'Ubuntu té varis escriptors, sobretot el GNOME i el KDE, amb paquets i programes propis (tot i que tots poden funcionar amb tots, pràcticament). Els vaig probar tots dos i, finalment, m'he decidit pel primer. El trobo més senzill, més net, més harmoniós (tot i que tot són gustos).

Senzillament, estic encantat. A internet hi ha una comunitat catalana d'usuaris d'Ubuntu, on pots trobar informació, preguntar dubtes, resoldre'n, anar al fòrum

M'agradaria convidar-vos a perdre la por, a fer el salt, a probar aquest fantàstic sistema operatiu i a instal·lar-lo. No cal perdre el Windows, si voleu; només calen fer particions (per això ja cal ajuda o tenir més informació ) i instal·lar ambdós sistemes operatius a part.

Per internet hi ha molta informació del tema (comenceu per llegir la que trobareu a softcatalà, per exemple), de què vol dir passar-se al GNU/Linux i dels aventatges que comporta.

Animeu-vos! Hi sortireu guanyant, segur. 

4s comentaris

L’Ouròboros

Practiques el 69 o l'autofelació?

[@more@]

Si ho fas, sàpigues que aquestes pràctiques sexuals s'assimilen amb facilitat a la forma d'un antic símbol relacionat amb la concepció del temps com un etern retorn: l'Ouròboros.

L'Ouròboros (o Uròboros) és un símbol ancestral que representa un drac, una serp o un cuc que es mossega o engoleix la seva pròpia cua, formant un cercle amb el seu cos. És comu trobar l'Ouròboros acompanyat de la inscripció grega Hen to pan (l'U, el Tot), en tant que representació de la unitat de totes les coses materials i esperituals que mai desapareixen sinó que canvien de forma perpètua, en un cicle etern de destrucció i nova creació.

Es tracta, per tant, d'un símbol que representa la concepció del temps com un etern retorn, com una cicle continu i finit, és la idea de la natura capaç de renovar-se a si mateixa de forma cíclica i constant. També se l'ha associat al concepte de dualitat, mostrant-lo amb un costat clar i un altre obscur, assimilant-lo a símbols com el yin i el yang.  

Veure la vida com un etern cicle on tot retrona sobre formes divereses ha fascinat a molts. La historiografia, les religions, la filosofia, l'art…, han pres sovint aquesta concepció com a punt de bàsic per a les seves propostes. Friedrich Nietzsche n'ha teoritzat abastament a El gai saber i Així parlà Zaratrustra, com el mètode definitiu d'afirmació de l'existència. 

Ara sentén, doncs, el que comentava al principi que les postures de les pràctiques sexuals del 69 o l'autofelació s'assimilin a aquest símbol. I així s'ha interpretat també.

Pot ser, quan les practiqueu -si és que ho feu (l'autofelació sembla que és més difícil)- pensareu que el vostre plaer va més enllà d'un mer acte sexual finit i que alguna cosa té de sentit trascendent. O és que és que no és cert que probar el sexe sempre ens ha portat a tornar-hi?

1 comentari

L’Ouròboros

Tot torna, tot es renova.

[@more@]

L'Ouròboros (o Uròboros) és un símbol ancestral que representa un drac, una serp o un cuc que es mossega o engoleix la seva pròpia cua, formant un cercle amb el seu cos. És comu trobar l'Ouròboros acompanyat de la inscripció grega Hen to pan (l'U, el Tot), en tant que representació de la unitat de totes les coses materials i esperituals que mai desapareixen sinó que canvien de forma perpètua, en un cicle etern de destrucció i nova creació.

Es tracta, per tant, d'un símbol que representa la concepció del temps com un etern retorn, com una cicle continu i finit, és la idea de la natura capaç de renovar-se a si mateixa de forma cíclica i constant. També se l'ha associat al concepte de dualitat, mostrant-lo amb un costat clar i un altre obscur, assimilant-lo a símbols com el yin i el yang. L'alquímia utilitzava l'Ouròboros 

L'etern retorn s'ha manifestat al llarg dels segles en moltes cultures, religions i manifesacions: el budisme, l'hinduisme, l'antiguitat clàssica, el reneixament europeu, l'alquímia, el gnosticisme, l'hermetisme, etc., n'han parlat. Friedrich Nietzche n'ha teoritzat abastament a El gai saber i Així parlà Zaratrustra, com el mètode definitiu d'afirmació de l'existència.

Comentaris tancats a L’Ouròboros

Quan el Sol ens engoleixi

Un dia o altre el Sol acabarà la seva vida. Què passarà llavors?

[@more@]

El telescopi espacial Hubble ha captat una imatge impressionant dels moments finals de la vida de la nevulosa planetària NGC 2440, situada a 4.000 anys llum de distància a la constel·lació Puppis (la Popa).

La imatge val la pena perquè ens dóna una idea de com poden arribar a ser els darrers dies del nostre Sol. A l'estel que agonitza se li ha acabat l'hidrogen del centre i es veu obligat a contraure el seu nucli per fer pujar suficientment la temperatura i poder cremar heli. Llavors, l'estel del centre expulsa, expandeix, les capes exteriors de matèria, formant un immens núvol de gassos. És la nevulosa planetària que, en un futur, donarà peu a nous estels. El fenomen és conegut com a geganta vermella.

Al centre de la nevulosa hi queda un estel molt petit i dens anomenat nan blanc, format gaire bé només per carboni i oxigen i totalment inactiu; és un cadàver estel·lar, només un miratge del que abans havia estat. Aquesta estrella central, però, té una temperatura superficial record de quasi 200.000º Celsius. La seva intensa radiació UV provoca la fluorescència de la nebulosa, que s'hi veu molt més extensa en infraroig i permet apreciar els seus gasos freds en colors: el blau és heli, el blau verd és oxigen i el vermell és hidrogen o nitrogen. El fenòmen és espectacular.

El nostre Sol,  però té corda per molts anys encara. Té uns 5000 milions d'anys de vida i li queden uns 5000 milions més. El Sol acabarà els seus dies de forma més o menys semblant. També se li acabarà l'hidrògen del centre; llavors, intentarà contraure el nucli i provocarà l'expansió de les seves capes externes provocant una nevulosa planetària. Aquesta immensa expansió arribarà fins al planeta Mart i la Terra quedarà literalment engolida a dins. El Sol, però, com que no té prou massa no podrà cremar l'heli i se li anirà acabant l'energia a poc a poc fins a esdevenir un nan blanc.

Així doncs, la Terra quedarà engolida per l'agonia del Sol. Serà el vertader Harmaguedon. Una fi que ens transformarà en pols i gas. Tots, el Sol, la Terra, tu, jo, tenim els dies comptats. "Pols ets i en pols en convertiràs", avisava el Gènesi (3:19). Pel que sembla, no anava tan mal encaminat.

  

6s comentaris

Quan el sol peti

Un dia o altre el sol acabarà la seva vida. Què passarà llavors?[@more@]

El telescopi espacial Hubble ha captat una imatge impressionant dels moments finals de la vida de NGC 2440. És la foto que veiem.

L'estrella en el centre de la nebulosa és molt com el nostre sol, i la vista ofereix una ullada a com acabarà el sol. L'estrella està perdent les seves capes exteriors de material que forma un capoll al voltant del romanent calent, un nan blanc. El punt blanc minúscul nan l'en el centre de l'és imatge extremadament calent amb una temperatura de superfície de sobre 200,000o C i està emetent llum ultraviolada que està il·luminant el núvol de gas que l'envolta. Donat l'estructura caòtica de la nebulosa, la mort ocorria en escenaris|etapes, on a cada escenari|etapa el material es bufava d'en una direcció|instrucció diferent, que condueix|porta als dos lòbuls de matèria|qüestió vista en la imatge.

 

Una peça|tros interessant final sobre això: un pot identificar els elements de component que dominen regions del núvol de gas. El color del material que resulta és manat per composició|redacció, temperatura, i proximitat a l'estrella; en la imatge, el blau és heli, oxigen blau verd, i vermell és hidrogen o nitrogen.

Comentaris tancats a Quan el sol peti

La navalla d’Occam

La finor de la claredat i la senzillesa talla més que l'acer.

[@more@]

Si heu llegit El Nom de la Rosa, d'Umberto Eco, sabreu que el protagonista, el lúcid Guillem de Baskerville, pren part del seu nom del mojo i filòsof franciscà medieval Guillem d'Occam.

Ens ho reafirma el passatge on Guillem de Baskerville, fa referència al "principi de la navalla d'Occam", quan explica al jove Adso de Melk com triar una hipòtesis a l'hora de fer un raonament. El monjo li comenta que tot s'explica fent servir un nombre de causes menors; és a dir, sempre s'ha d'optar per una explicació en termes del menor número possible de causes, factors o variables. Per tant, sempre que es trobin varies explicacions a un fenomen, cal triar la més senzilla que l'expliqui per complert: "Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem" (“Els ens no s'han de multiplicar sens necessitat” ), digué Occam. 

Aquest raonament és el que fa servir Guillem de Baskerville per resoldre el misteri que assola l'abadia quan comencen a morir monjos de forma macabra. Quan tots atribueixen les morts a la presència del maligne, el franciscà utilitza la lògica i el raonament per arribar a la veritat (que òbviament, per prudència, no desvetllaré ara).

En tot cas, resulta estimulant que els principis de la lògica, la raó, la claredat i la senzillesa s'imposin als pensaments màgics i supersticiosos.

Caldria prendre'n bona nota, trobo. 

1 comentari

Tòquio HDR

Imatges aparentment estranyes, d'apecte artificial, fins i tot amb pàtina de ciència ficció, però increibles.

[@more@]

Aquesta foto està feta a la ciutat de Tòquio i la trobareu al buc de l'Altus.  Està feta amb la tècnica HDR.

La fotografia HDR és una tècnica per processar imatges que vol abarcar el major rang de nivells d'exposició en totes les zones. Això, s'aconsegueix mitjançant la mescla de varies fotografies (normalment són tres, tot i que quantes més, millor) de la mateixa imatge (veieu un exemple aquí), amb diferents exposicions cada una. Les fotos HDR tenen un rang dinàmic més alt que les fotografies normals.

La tècnica HDR permet que totes les zones de la fotografia quedin perfectament exposades, malgrat que tinguin nivells de lluminositat molt diferents i contrastats. Amb això, s'aconsegueix obtenir detall en tota la fotografia, tot i que una única presa tingui un gran contrast entre les llums altes i les ombres.

Per poder obtenir una foto HDR es recomana tenir una càmera digital que tingui incorporada la funció "bracketing", ja que cal muntar varies fotos amb un programa especial (tipus Photomatixaquí un breu manual- o Photoshop CS2 –aquí un breu tutorial). També és millor tenir un trípode, donat que convé que les fotos preses es facin ben al·liniades, malgrat que es variïn les exposicions.

Com a recomanació final, si voleu gaudir de més fotos HDR, no deixeu de visitar el grup d'HDR al Flickr.

1 comentari