La impotència Joyce

James  JoyceLeopold Bloom, Stephan Dedalus i el Dublin del 16 de juny de 1904 són un mur que no salto.

[@more@]

M'agrada molt la lectura. Sempre intento tenir algun o altre llibre per llegir i mantenir un bon ritme i variat de novel·les i assajos. Ara bé, cada vegada que ho provo topo amb un roc que no supero: l'Ulisses de James Joyce. No hi ha manera. El començo, m'envalo i… desisteixo. No l'acabo. El seu ritme i complexitat se m'empassen i em fan renunciar-hi. Ho reconec.

Se que és una de les obres clau de la literatura universal. Se de la importància de la seva innovadora forma de narració. Se que no estic sol i som molts els camacurts en aquest salt. Però, tot i així, res; encara que em proposi acabar-lo com a estricte repte personal, res.

I llavors et preguntes si la literatura ha de tenir també una poètica accessible, si ha de tirar l'ham a l'espectador perquè aquest s'hi enganxi i disfruti amb la lectura, esperant-ne més. I llegeixes llibres-dragon-khan com algun de'n Dan Brown, més semblants a les fires d'un parc temàtic que no a una obra literària, i són capaços d'arrossegar-te fins al final, i penses que t'has venut a l'enemic i que ja estàs a punt d'anar a encendre la tele a mirar els programs de l'Anna Rosa Quinatana o els bodevils del "tomate".

Si us plau, el vull acabar!



1 comentari

Uma Thurman

Obra d'Egon Schiele
De la deesa de la llum i la bellesa a l'aspror i el torment.

[@more@]

Uma Karuna Thurman té nom de deesa indú. I no és d'estrenyar ja que el seu pare, Bob Thurman, és professor de budisme indotibetà a la Universitat de Columbia. Li va dir Uma de forma molt encertada en honor a Uma Chenpo ("El gran camí del centre" en tibetà ), la deesa de la llum i la bellesa; i com a segon nom li posà Karuna que és una paraula sànscrita i una de les qualitats bàsiques del budisme que podem traduir com a "compassió" i que dóna sentit complert al nom de l'actriu: "la compassió d'Uma".

Uma Thurman ha estat, des de sempre, una de les meves actrius predilectes. I no només per la forma d'actuar o el seu imponent i fantàstic físic, sinó, també perquè cada cop que la veig em recorda els esplèndids quadres d'un dels màxims representants de l'expressionisme austríac, l'Egon Schiele. En aquest record res hi té a veure l'estètica de Schiele, dramàtica, eròtica, angoixant i punyent. És el cos de l'Uma el que m'hi porta, sobretot les seves mans. Les mans de l'Uma, amb uns dits llargs sortits directament dels pinzells de Schiele, són les que connecten aquesta relació xocant entre la bellesa i les tenebres.

El gran historiador de l'art Ernst Gombrich afirmava que sovint la vida mateixa ens porta a veure relacions constants entre el que veiem i les obres d'art que tenim indexades en la nostra memòria. Capgirava una mica el tòpic que és l'art el que s'inspira en la vida per fer-nos adonar que aquestes equivalències sovint esdevenen a l'inrevés i que és la vida mateixa la que ens remet a les obres d'art que coneixem. Per mi, l'Uma és l'exemple fantàstic d'aquesta transposició de relacions. És l'endoll que em connecta a moltes sensacions, sensuals i fantàstiques i al món incisiu i captivador de Schiele.



1 comentari

uma thurman

Obra d'Egon Schiele
eeee

[@more@]Uma Thurman ha estat, des de sempre, una de les meves



Comentaris tancats a uma thurman

Uma thurman

Obra d'Egon Schiele
eeee

[@more@]Uma Thurman ha estat, des de sempre, una de les meves actrius predilectes. I no només per la forma d'actuar o el seu imponent físic, sinó, sobretot, perquè

Comentaris tancats a Uma thurman

Uma thurman

Obra d'Egon Schiele
eeee

[@more@]Uma Thurman ha estat, des de sempre, una de les meves actrius predilectes. I no només per la forma d'actuar o el seu imponent físic, sinó, sobretot, perquè

Comentaris tancats a Uma thurman

Som petits, molt petits

El viatger contemplant un mar de núvols, de Friedrich"On acaba el coneixement, comença la religió", Benjamin Disraeli.

[@more@]

L'astorament que senten els personatges que pinta Caspar David Friedrich o el mateix Turner davant la immensitat i bellesa de la naturalesa és una de les constants més significatives en l'obra d'aquest pintors i, per extensió, del romanticisme com a corrent estètic. Són personatges que empetiteixen davant tempestes, davant grans valls i muntanyes, davant l'embogiment del mar i de la neu; són éssers insignificats i anònims que queden desbordats pel poder natural que els engoleix.

Tot plegat, em ve bé per comentar que així és exactament com el cos m'ha reaccionat després de comprovar i veure les proporcions del nostre planeta -que ens sembla tan i tan gran, amb distàncies tan immenses entre continents-, en relació a altres planetes i astres de l'univers. Resulta que prenent com a mida el diàmetre del Sol, s'ha calculat que l'estrella més gran coneguda, la VY Canis Majoris, és  entre 1800 i 2100 vegades més gran que el nostre astre rei. Els astrònoms no saben ni com catalogar-la i es plantegen una nova escala per establir-hi comparacions.

Les xifres, sempre fredes i poc colpidores, acaben essent superades per les imatges: perquè ens en fem una lleu idea, si la Canis Majoris és una pilota de bàsquet, al seu costat, el nostre Sol és un minusculíssim granet de sorra que no li fa ni nosa. Imagineu el que és la Terra en comparació a aquest astre..! Trobo increible, també, un parell de vídeos demostratius (aquest i aquest) d'aquestes comparacions que van situant la Terra a escala amb altres planetes i astres més grans.

A partir d'aquí, se't disparen totes les alarmes. Si Copèrnic, amb el seu famós gir, ja va revolucionar la humanitat i la visió del còsmos prevalent fins llavors, passant de la visió d'un univers geocèntric (la Terra era el centre de l'univers) a la d'un cosmos heliocèntric (el Sol passava a ser el centre), ara els esquemes se'ns trenquen, capgiren i rebreguen de dalt a baix, com si un rodet gegantí ens anés untant pel cim una i altra vegada.

La nostra petitesa i insignificància al mig de tot plegat és ara més evident que mai. I no m'estranya que la nostra por trobi recer en fonamentalismes i relativismes. L'abisme del romanticisme de finals del segle XVIII i del XIX ara s'ha convertit en un immens forat negre que ens xucla cap dins. I tothom s'aferra al que pot per evitar-lo.

1 comentari

Las Vegas

Foto de -RobW- a Flickr"Tot el que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas".

[@more@]

Us sona la frase? La repeteixen sovint a la sèrie Las Vegas del canal Cuatro.

No hi he estat mai allà, però sempre he tingut al cap la imatge de la ciutat esperpèntica, plantificada al mig del desert de Nevada, que ens ha arribat: plena de casinos, neons, strippers, noies de silicona, macrohotels de cartró pluma, casaments de per riure, mossens Elvis, estafadors, xulos, lamborginis, limousines i cactus… i el CSI de'n Grissom remenant budells. 

Mai m'ha fet gràcia anar-hi, fins que fa poc he vist el web d'un d'aquests macrohotels que hi tenen, el MGM Grand Las Vegas. Carai! No us perdeu l'animació en flash que han muntat. És espectacular. I mira, després de tornar d'Hemnes, em sembla que em faria gràcia anar-hi, a Las Vegas, a veure què (és allò d'una de freda i una de calenta).

Ja ho reconec, els nord-americans saben com fotre'ns els quartos a tots; però te'ls foten tan bé que sí que és veritat que el que passi a Las Vegas, val més que si quedi.

2s comentaris

Hemnes

Foto de hodge a FlickrEscandinàvia a casa de tothom. A mi m'ha tocat Noruega.

[@more@]

Demà a la nit, la meva mainada dormirà entre les fustes macies d'una Hemnes. Com milers de famílies, nosaltres també hem acabat per cedir als productes d'un dels homes més rics del món

Testos Skogsbär, làmpades Mörker, olles Kärriar, coberteria Förnuft… Les brometes amb els maleïts noms dels productes d'Ikea estan a l'ordre del dia; però, el que no sabia fins ara era que aquests noms responen a una certa lògica, segons la categoria de l'objecte: les cadires i escriptoris fan referència a noms escandinaus d'homes; els mobles de jardí, a illes sueques; les taules i cadires de menjador són llocs de Finlàndia; llits, armaris i mobles de saló, indrets de Noruega…

Així que ho he sabut, no m'he pogut estar de mirar on carai és Hemmes. Pel que sembla, la comuna d'Hemnes és troba situada a Aurskog-Høland (a Noruega, com dèia). Sembla un lloc molt tranquil i molt ample per viure-hi: 4562 persones repartides en una superfície de 1594 km2. El seu nom, li ve donat en referència a la vella granja Hemnes (o "Heimnes" en nòrdic), on s'hi hauria construït la primera església de l'indret.

I a mi, que sempre m'ha fet il·lusió visitar aquelles terres del nord, fredes i nevades, plegades de gent estranya que parla de làmpades Mörker i menja en coberteria Förnuft, algun dia em faria gràcia anar a trobar Hemnes. Hi vull anar a visitar el seu llac Røssvatnet, passejar per aquell mantell blanc i dormir en un còmode llit de fusta, ben tapat i abrigat. Vull veure si allà m'hi trobo una d'aquelles taules Björkudden plena de xuia de Rocacorba, formatges de Camprodon, un bon filet de vedella de Molló i aquell vi negre del Priorat tan contundent que obre la xerrera; i de postres, brunyols de Can Padrés de Banyoles, amanits amb una mica de moscatell o ratafia.

I és que els catalans, si hem de fer la revolució o menjar-nos el món, sempre ho farem des d'una taula -encara que sigui sueca- i tips com galàputs.

3s comentaris

Hemnes

Foto de hodge a FlickrEscandinàvia a casa de tothom. A mi m'ha tocat Noruega.

[@more@]

Demà a la nit, la meva mainada dormirà entre les fustes macies  d'una Hemnes. Com milers de famílies, nosaltres també hem acabat per cedir als productes d'un dels homes més rics del món

Testos Skogsbär, làmpades Mörker, olles Kärriar, coberteria Förnuft… Les brometes amb els maleïts noms dels productes d'Ikea estan a l'ordre del dia; però, el que no sabia fins ara era que aquests noms responen a una certa lògica, segons la categoria de l'objecte: les cadires i escriptoris són noms escandinaus d'homes; els mobles de jardí, d'illes sueques; les taules i cadires de menjador són llocs de Finlàndia; llits, armaris i mobles de saló, indrets de Noruega…

Així que ho he sabut, no m'he pogut estar de mirar on carai és Hemmes. Pel que sembla, la comuna d'Hemnes és troba situada a Aurskog-Høland (a Noruega, com dèia). Sembla un lloc molt tranquil i molt ample per viure-hi: 4562 persones repartides en una superfície de 1594 km2. El seu nom, li ve donat en referència a la vella granja Hemnes (o "Heimnes" en nòrdic), on s'hi hauria construït la primera església de l'indret.

I a mi, que sempre m'ha fet il·lusió visitar aquelles terres del nord, fredes i nevades, ara em faria gràcia anar a trobar Hemnes, el seu llac Røssvatnet, i dormir en un còmode llit de fusta, ben tapat i abrigat.

Comentaris tancats a Hemnes

Hemnes

Foto de hodge a FlickrEscandinàvia a casa de tothom.

[@more@]

Aquesta nit o la propera, la meva mainada dormirà entre les fustes macies  d'una Hemnes. Com milers o milions de famílies, també hem acabat per cedir als encants dels productes de l'home més ric del món

La comuna d'Hemnes és troba situada a Aurskog-Høland (Noruega). Sembla un lloc agradable i ample per viure-hi: 4562 persones repartides en una superfície de 1594 km2. El seu nom, sembla que li ve donat prenent el nom de la vella granja Hemnes (o "Heimnes" en nòrdic), on sembla que s'hi va construir la primera església.

El primer elemento está m heimr 'a casa' (aquí en el sentido ' el más cercano a de casa '), el último elemento es la n de n 'el cabo'. 

Comentaris tancats a Hemnes